### *Dossier: Les Històries de Pepe*
*Pròleg: El Cap de Turc*
En Pepe era un home de talents extraordinaris: inventor de l'aclamat "algorisme peperià", campió de lluita lliure i un mestre dels escacs. Però el seu enginy no el va poder salvar quan el van escollir com a cap de turc en un affaire tèrbol al port de Barcelona. Una partida de plomes estilogràfiques de contraban, organitzada pel corrupte capità de la Guàrdia Civil, necessitava un culpable, i en Pepe era el peó perfecte per sacrificar.
Mentre el ficaven en un calabós humit, el capità li va xiuxiuejar amb un somriure verinós:
—Tu tranquil, Pepe, tu tranquil. Ja saps que som la Guàrdia Civil. No som com el teu pare, un carrabiner defensor de la República.
La menció del seu pare, en José, va ser un cop més dolorós que qualsevol agressió física. En José s'havia tret la vida un abril fred del 34, incapaç de suportar la pressió i la traïció que veia créixer al seu voltant en una República cada cop més polaritzada. Ara, el seu fill s'enfrontava als hereus d'aquell mateix poder que havia portat el seu pare a la desesperació.
*Capítol 1: L'Odi de "La Generala"*
Darrere del capità hi havia una figura molt més poderosa i sinistra: l'Elvira Roca, coneguda com "la generala". La seva implicació no era casual; era la culminació d'un odi personal i profund. El seu pap s'havia començat a omplir de rancor temps enrere, quan el seu pla per robar el segon fill d'en Pepe i la seva dona, la Txonita, va fracassar estrepitosament.
La generala ho havia organitzat tot: la Txonita pariria a la maternitat, un metge comprat declararia el nadó mort i el petit seria entregat a una família fidel al règim. Però no va comptar amb el "tio Pedro", un personatge carismàtic que, en un gir del destí, es va guanyar la confiança de la llevadora i va desfer l'entramat. El nen va ser entregat a la seva mare.
Aquell fracàs va humiliar la generala i va concentrar el seu odi en la figura de la Txonita: una dona guapa, d'ulls grans, amb l'estil i la fortalesa que li donava ser basca de Tolosa. Però, sobretot, era filla i germana de gudaris, defensors de la República. La Txonita era l'encarnació de tot el que la generala menyspreava, el "gen roig" que obsessionadament volia exterminar.
*Capítol 2: La Filla del Gudari*
L'odi de la generala tenia arrels encara més profundes, lligades a la tragèdia personal de la Txonita. El seu pare no va morir en combat. Acabada la guerra, confiant en la cínica promesa de Queipo de Llano que garantia el retorn segur a qui no tingués les mans tacades de sang, va tornar a casa. El van dete
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada